En un racó de la comarca d’Osona, al peu dels bells cingles del Collsacabra, trobem un dels engorjats més màgics de les nostres terres. És el que fa la riera de la Rotllada al seu pas per Cantonigròs i que rep el nom de la Foradada per un esvoranc gegant que hi ha a la paret rocosa del gorg. A més, té una impressionant cascada que aquesta primavera brolla amb tota la seva esplendor. Sembla que les abundants pluges i nevades d’aquest darrer mes hi han ajudat!

Hi ha dues rutes principals per arribar a la Foradada: una que comença a Cantonigròs, la més curta, i una altra que ho fa a l’Esquirol (Santa Maria de Corcó). La primera són uns 3 quilòmetres a peu i té un desnivell de 200 metres, i la segona fa 9 quilòmetres amb un desnivell d’uns 300 metres. Totes dues rutes són ben boniques i fàcils de fer. Això sí, s’hi ha d’anar ben calçat! Es passa per zones rocoses, abruptes i humides i és important portar unes bones sabates de muntanya.

La ruta curta (30 minuts, aproximadament) i la que fa la majoria de gent que vol visitar la Foradada comença a sota del camp de futbol de Cantonigròs. Allà hi ha un pàrquing de sorra gratuït on podem deixar el cotxe. La ruta està molt ben senyalitzada. Primer trobem un camí ample i planer amb poc desnivell que, a poc a poc, es va tornant més pedregós. Arriba un punt en què costa alçar la mirada perquè t’has de concentrar a col·locar bé els peus.

Més endavant, ja en el tram final, trobem un sender estret que baixa cap al gorg. És aquí on cal anar més amb compte, ja que el camí sol estar humit i fa bastanta baixada. Tot i així, a poc a poc, i amb l’ajuda d’unes baranes col·locades estratègicament en alguns dels punts més complicats i que ens ajuden a evitar males caigudes, és una ruta apta per a totes les edats. Trobarem força gent pel camí si no som gaire matiners: nadons a coll dels pares o carregats en motxilles portabebès, nens saltant sobre les roques del camí agafats de les mans dels pares, famílies que podem comptar-hi totes les generacions… També és un bon lloc per portar els gossos a passejar.

Durant aquesta baixada final ja podrem percebre que no queda gaire per arribar: sentirem la remor de la gent que hi ha a la Foradada i el soroll de la cascada. L’engorjat, però, no es deixarà veure ben bé fins que acabem el camí. És com un tresor que protegeix la frondosa vegetació de l’indret. I en descobrir-lo, el cos es para, el cor s’accelera i els ulls no donen abast. Un enorme amfiteatre de parets de roca abraça l’aigua que cau en el gorg des d’una altura de 15 metres. La vista no es pot apartar de l’enorme forat que, en arribar, ens queda a mà esquerra. És un escenari digne d’una pel·lícula de fantasia. La naturalesa ens torna a deixar corpresos.

Podem acabar de rematar l’excursió travessant la riera i rodejant la roca foradada. Accedirem a la part interior del forat i els més atrevits podran anar fins a peu de cascada, ben bé a sota del salt d’aigua.

És recomanable anar a la Foradada després de períodes de pluges abundants, sobretot durant la primavera. La cascada està impressionant. Una bona escapada per aquests dies de Setmana Santa! També a l’estiu és un indret recollit i ombrejat que, sens dubte, convida al bany. Ara bé, no baixa tanta aigua per la cascada: l’aigua queda més estancada i, per tant, és més bruta.

I si voleu fer bones fotos, el millor moment és a primera hora del matí. No hi ha gaire gent –potser tindreu la sort d’estar completament sols– i, si fa bon dia, els raigs del sol s’escolen pel mig del forat i creen un efecte meravellós. No podreu deixar de fer fotografies!

Després dels clic-clacs pertinents, aconsellem que deixeu la càmera fotogràfica. Respireu. Observeu. Escolteu. Amareu-vos bé del moment i carregueu les piles, que la tornada va de cara amunt!