Si existís la possibilitat de comptar amb un inventari d’olors, els prestatges de les nostres biblioteques estarien, sense dubte, plens d’àlbums de records a on posar (literalment) el nas per viatjar per la nostra memòria personal i col·lectiva. La idea és engrescadora. I, si no, pensem-hi un instant: quantes vegades, passejant distretament, una olor a l’atzar ens ha fet reviure un instant de la nostra infància?, o ens ha fet pensar en una persona? O recuperar un moment feliç? O, potser, agredolç? Si bé, és cert que tenim l’olfacte desentrenat i, en una societat a on prima la cultura audiovisual, la resta de sentits queden, inevitablement, en un segon terme.

Conèixer el projecte de Santulana et porta, per ganes, a la necessitat de reaprendre i revalorar la màgica presència de les olors en la nostra rutina: fer-les més presents i voler-les retenir. De fet, només entrar al pati de l’Íngrid, el Jordi i els petits Aran i Dai, sense adonar-me’n, oloro! El projecte es fa present i conscient en tots els detalls. No hi ha dubte que Santulana no és una empresa a l’ús al voltant de la cosmètica natural. El seu plantejament vital, la seva energia i la seva capacitat d’encomanar passió fan de Santulana una aposta molt més enllà dels productes que venen. Acaronen allò que fan i són presents en totes les fases del procés: des del cultiu dels ingredients fins a la venda final. Són uns enamorats de la seva feina i la gaudeixen. Això es nota i es respira. Viuen amb presència i són els ingredients clau per tirar endavant un projecte amb essència i ànima. Una aposta per tenir cura del que és visible parant atenció al que queda invisible.

Se sol dir que la cara (i, podríem dir, el cos!) és un reflex de la nostra ànima. A Santulana l’interior i l’exterior van de la mà?

[Íngrid] Aquesta pregunta ara mateix és essencial per nosaltres. Estem treballant molt el tema emocional en els nostres productes. És a dir, que no només sigui cosmètica de cura per la pell, sinó que també tinguin un codi que transmeti quelcom a l’interior. Per exemple, no sé si has sentit a parlar del codi de l’aigua?

No ho conec…

[Í] És una teoria que explica que, per exemple, si poses música de Mozart a les molècules d’aigua, aquestes agafen una estructura que és pura poesia. En canvi, si els hi poses música més estrident les molècules, que d’entrada són com flocs de neu perfectes, es comencen a esquerdar i a tenir uns colors i unes formes molt més desordenades. Basant-nos amb això, entenem que tot el que utilitzem, l’aigua que fem servir per els cosmètics, té una determinada energia i, aquesta, codifica l’aigua. Per tant, quan t’impregnes del producte també pots codificar la teva aigua vital i modificar les teves emocions. Per això nosaltres busquem fer cosmètica emocional. És a dir que, tant per dins com per fora, et reconforti.

Cosmètica amb un punt terapèutic.

[Í] Sí, les nostres cremes, de fet, ja porten flors de Bach.

[Jordi] No volem fer, només, tractaments antiedat o regeneradors o que calmin la pell, sinó que volem que els nostres productes siguin també energètics. I, al final, el que és clar és que som un 80% aigua.

[Í] Estem estudiant molt en aquesta línia. Ara mateix és el que més ens emociona.

Teniu referents?

[J] Sabem de gent que hi treballa, però tampoc ho ven massa. Costa d’explicar-ho i no tothom està obert a rebre-ho.

Així com amb el tema de l’alimentació sembla que s’està creant tota una revolució i la gent va prenent més consciència de la necessitat de menjar bé, creieu que en el camp de la cosmètica natural pot estar passat un fenomen similar?

[J] Ara hi ha molts més llocs on comprar cosmètica natural. Està en un bon moment.

[Í] Tot i que també hi ha molta competència deslleial. Productes que et venen com a naturals i de naturals en tenen ben poc. Hi ha moltes marques no regulades i això implica un risc contra la salut. Nosaltres passem uns exhaustius exàmens bacteriològics i, a vegades, tot i fer-ho de manera natural et sorprens de la contaminació que porten les teves cremes o els teus xampús i hi has de posar conservants naturals. Però sense aquest procés no n’ets conscient i aquests productes poden causar problemes a la pell, als culets dels bebès… És un tema delicat.

Es pot dir que tot comença amb un taller de sabons i amb la pregunta: “Algú té pensat vendre aquests sabons?”

[Í] Si si! Els dos treballàvem en una llibreria de Barcelona. Jo estava a l’apartat de novel·la i còmic, a la caixa, i el Jordi repartia llibres d’idiomes.

[J] …i estudiàvem al mateix lloc. L’Íngrid estudiava naturopatia i jo teràpies naturals, quiromassatge…

[Í] A mi em va començar a ressonar el tema de la cosmètica i vaig trobar un curs de sabons a Barcelona. Clandestí total. Érem quatre dones grans i jo, en un pis del Clot amb una calor brutal! La mestra es deia Marcela Burgos i ens va ensenyar a fer tres o quatre sabons i vaig al·lucinar. Va ser ella qui ens va preguntar: “Bueno chicas, y ¿qué vais a hacer con los jabones? ¿Vais a venderlos?”. Aquí vaig fer un clic. I au, a fer sabons!

[J] I a provar coses!

[Í] Se’n riu perquè al principi vaig fer moltes proves i fins i tot vaig fer un sabó amb curri (riuen). Pensa que d’això fa 10 anys i aleshores estava molt sola amb això. Vam començar com vam poder: vam anar a Eivissa a vendre i també a la Fira del Sabó de Montgai en la que encara avui hi col·laborem. Aquí va començar tot i ja no hem parat. El següent pas va ser deixar les nostres feines.

Imagino que això també va suposar un punt d’inflexió.

[J] Si, és dur. Has de triar. L’Íngrid va llençar-se primer.

[I] Quan vaig fer-ho jo, llançar-s’hi era una mica boig. Ara hi ha més gent que s’hi arrisca. Però estava contenta, perquè veia que me n’anava sortint. I, de fet, no he treballat mai enlloc més.

D’on ve el nom de Santulana?

[J] És una paraula d’origen Indi – l’idioma oficial de l’Índia-, tot i que té molta sonoritat catalana, i vol dir equilibri. Per la sonoritat i pel que significa ens encaixa molt amb el que fem.

[Í] De fet, al principi jo em deia un altre nom i el Jordi va buscar un nom pel tema dels massatges i em va dir que volia dir-se “Santulana”. I jo quan vaig sentir el nom li vaig dir: “Si home! Jo també vull ser Santulana! Santulana serem els dos”. Va ser un nom que em va ressonar molt a dins. Jo crec que ens escau molt. L’equilibri el busquem en les fórmules, en les persones. Alguna vegada hem pensat en canviar-lo, però no ho farem. Tot i que, a vegades, ens diuen de tot: Santataula, Santaluna…

[J] Santillana… (riuen)

A Santulana sou uns grans defensors de l’slow life. Quins beneficis aporta?

[Í] Els beneficis tots! Nosaltres hem decidit tenir aquesta vida perquè, després de viure a Barcelona, i sent els dos de poble, buscàvem un altre cop el contacte amb la natura, parar, consumir poc i portar una vida més tranquil·la. Per això vam decidir instalar-nos aquí i apostar per l’slow life. De fet, ho tenim molt integrat. Va molt amb nosaltres: consumim producte de l’hort (km.0), busquem escollir molt els nostres horaris…

Us cuideu. Mimar-se en el dia a dia, però, pot arribar a ser complicat. Hi ha alguna tècnica per acabar introduint en la rutina l’hàbit de cuidar-se?

[J] Un moment que en realitat pot ser molt curt: destinar 30 segons a rentar-nos la cara que sembla una eternitat, però és important agafar la rutina. I al dutxar-se, per exemple, dedicar 30 segons a la teva cara.

[Í] De fet diuen que si durant 21 dies fas la mateixa rutina, aleshores la integres i ho fas sempre.

Perquè aplicar-se cosmètica natural també hauria de ser un ritual no?

[Í] És un moment de connexió amb un mateix: et toques, et mires,… a vegades fent un petit massatge estimules el rec sanguini, la pell,… i els cosmètics entren millor.

[J] Els nostres productes estan vius. Tot el que hi ha dins està viu.

[Í] Per posar un exemple, el nostre desodorant és de pasta i recomanem mullar una mica els dits per agafar-la i aplicar-la. Al principi a la gent li feia mandra, però està sent tot un èxit! Va molt bé perquè t’obliga a tocar-te l’aixella, i si hi hagués algun bony podries detectar-lo. Aquestes coses són importants.

Tots aquests ingredients, de fet, hi són també a Santulana. Com definiríeu la filosofia de la marca?

[J] Com és la filosofia de Santulana?… (deixa la pregunta a l’aire).

[Í] És una filosofia del contacte amb la natura, d’aprofitar els beneficis que aquesta et dona, molt familiar, de consum a petita escala…

[J] Fer les coses amb molta cura: fem lots petits i així sabem què hi ha en cada un d’ells. Ens agrada poder assaborir cada ingredient.

[Í] Exacte, tot passa per les nostres mans. El control d’allò que fem és pur. La premissa és: ho farem tan bé com sabrem perquè el producte que acabem fent el puguem defensar. La filosofia és de fer-ho tot nosaltres, de cuidar, de mimar. Fem des del cultiu fins a la venda.

Nosaltres fabriquem també a tercers i hi ha marques que ens diuen per mòbil el que volen i un: “Ja em passaràs la factura!”. I es desentenen totalment del procés del seu producte. Nosaltres no ho podríem fer mai això. Quan fabriquem a tercers tota la nostra bona energia va cap aquell producte.

Anem molt d’slow life però a vegades fer-ho tot un mateix és esgotador (riuen). Però ens agrada tant…

Al final, es pot dir que es tracta d’un projecte professional que ha acabat sent un projecte vital

[Í] Santulana és la nostra vida. I els nostres nens són tope Santulana! Fan extractes aquí fora amb un got, coneixen un munt de plantes,… ho tenen molt integrat.

[J] A vegades volen ajudar massa i tot (riu).

Integrar els nens en el vostre projecte va sorgir d’una manera natural?

[J] Sí. Si tens flors, plantes al jardí i a l’hort és inevitable que sàpiguen que és la calèndula, el romaní, l’espígol…. i que t’ajudin.

[Í] Diem: “Vinga va, anem a collir calèndules!” i hi ha dies que ho fan de gust i altres dies que els fa mandra! L’altre dia l’Arán va estar collint calèndules i desgranant-les o el Dai va arrencar tota una planta… i argh! Però quan van néixer ja van néixer amb aquesta condició.

Com és el procés de llançament d’un producte nou?

[Í]Doncs a formular i a no parar fins que el producte surti com realment volem!

Què és formular?

[Í] Barrejar ingredients. Jo m’he format moltíssim i tinc uns coneixements adquirits que fa que no hagi de començar sempre de zero. Ja sé, per exemple, les sinergies que hi ha entre les matèries primeres i, així i tot, a vegades encara m’equivoco. Formular és seure, concentrar-me molt, preguntar-me què vull amb aquesta crema i/o amb aquest sabó, emocionalment què vull equilibrar, fer que les fórmules siguin agradables al tacte, penetrin bé i que energèticament estiguin equilibrades… i a partir d’aquí: provar, provar i provar.

Hi ha un producte per a cada persona?

[J] És difícil, perquè si hi ha un producte per cada persona, també podríem pensar que hi ha un producte per a cada situació concreta que viu la persona.

Cert.

[Í] Al final quan tu passes per una emoció són emocions que no són noves, són estàndards. I a partir d’aquí ens anem guiant. No pretenem que els nostres productes siguin personalitzats, perquè això és inviable. Però sí que la informació vital que portin pugui equilibrar a la persona en el moment que estigui, i això és molt maco! La clau és formar-se i actualitzar-se molt.

Això us permet ser competitius. Tot i que imagino el vostre públic no és el mateix que el dels grans “monstres” de la cosmètica.

[Í] Ser competitius no vol dir competir amb ningú. Si no que tu mateix vas superant-te i passant esglaons.

[J] L’avantatge de ser una empresa petitona és que podem agafar un producte que fa 10 anys que tenim al mercat i canviar-lo de dalt a baix per millorar-lo. Segurament les grans marques no poden plantejar-s’ho això. No tenen tanta flexibilitat.

[Í] Les persones han d’evolucionar i els productes també. Si un producte el vaig formular fa 6 anys i, ostres!, ara ja no ressono amb ell per què no canviar-lo? Aquell producte era el millor que podia fer amb els coneixements que tenia aleshores, però ara en tinc més, he madurat, i el meu públic també té més coneixement. Per tant, el producte ha de ser un altre. Això també porta una bona feina. Jo a vegades penso que m’agradaria estar com al principi. De fet, si poguéssim, nosaltres no vendríem. Ens passaríem el dia formulant!

És la part més poètica del procés.

[Í] Sí, jo és amb la part que em sento més realitzada i més connectada. El tema de venda és més estressant.

Hi ha la pressió d’arribar…

[Í] Sí. Com comentàvem, nosaltres també fabriquem a tercers i la sort és que, al ser artesans, no tenim un mínim de producció. Això també ens permet ajudar a persones que, com nosaltres, volen legalitzar la seva marca. No som un gran laboratori. Respectem molt els processos i treballem molt “de tu a tu”.

Aquesta part també ha de ser molt interessant: poder ensenyar, acompanyar en l’ofici…

[Í] Molt. Ens trobem amb gent molt igual a nosaltres. I, al final, nosaltres deixem la nostra energia en el seu producte i ens el sentim una mica nostre. Volem que els hi vagi bé.

Parlàveu molt de la formulació i, vosaltres, quin ingredient de la fórmula Santulana sou?

[J] A mi, el primer que m’ha vingut al cap és un oli essencial: o mirra o encèns… o una fusta, una resina. Una olor de fons, persistent.

[Í] Totalment! Jo m’identifico amb la calèndula, perquè me l’estimo molt.

Li veus? (dirigint-me al Jordi)

[J] Si, és una planta molt agraïda, delicada…

[I] Tot i que també em veuria molt com un oli vegetal…

En el projecte també feu tàndem i cada un n’és un ingredient clau…

[J] Jo porto més la part tècnica: legislació, registres sanitaris, comptabilitat, pressupostos,… i , a l’haver fet perfumeria, també faig combinació d’olis essencials, maceració…

[Í]I jo porto formulació, màrqueting, xarxes socials, parlo amb els clients, faig disseny gràfic, fotografies de producte…

[J] Som dos, ens hem de repartir tot el pastís.

[Í] De fet una vegada vam intentar delegar i no va funcionar…

I compartir feina en parella és complicat?

[J] Complicat no, tot i que t’ho emportes tot a casa, esclar.

[Í] Després de sopar dius: “Va anem a mirar el Netflix”. I estem allà i: “Escolta, has enviat aquell mail? O has fet tal cosa o tal altra?”. És la nostra vida! De fet, amb el Jordi des que ens vam conèixer que no ens hem separat. Ens vam conèixer perquè érem companys de pis, vam treballar junts, vam estudiar junts, tu (es dirigeix al Jordi) te’n vas anar a un viatge a Tailàndia 4 mesos, vas tornar,… i sempre junts! Jo crec que ja ho sabem portar. Som Santulana, un equip!

Diuen que si perds un dels sentits, els altres es magnifiquen. Creieu que som poc presents en les olors?

[J] El tenim desentrenat. Quan ets petit és el sentit que tens més desenvolupat i, després, per tota la informació visual i sonora que reps, al final te n’oblides. Però les olors, a vegades, et traslladen a un record.

[Í] Si, de fet, hi ha gent que olora i diu: “Uaaauh, quina olor més bona”. I d’altra que diu: “Ostres quina pudor!”. Això també és perquè tenim les olors associades a alguna cosa. Cadascú les viu diferents. O quan entres aquí tothom diu: “Ohhh quina olor!”. I jo sempre penso: aiii, tant de bo pogués sentir-la. Però no, nosaltres la tenim molt integrada i no la percebem.

Fa 10 anys, quan vau començar, us imaginàveu estar on esteu?

[J] No! Ha estat molt progressiu.

[Í] Com que totes les accions les fem nosaltres ja les veiem a venir. Però últimament és molt intens. Ara fa poc hem llançat la web nova. I amb això, i l’impacte de les xarxes socials, hem pogut connectar amb gent amb qui, d’una altra manera, no haguéssim pogut arribar. Amb la maternitat també vam fer una mica d’aturada. Jo vaig necessitar centrar-m’hi.

I quin somni teniu… per d’aquí 10 anys?

[J] Abans! Ara fer obrador nou, ampliar instal·lacions. Portar el laboratori aquí a Santpedor.

[Í] Tenim somnis de tocar de peus a terra.

[J] D’idees n’hi ha moltes. I abans no n’has començat una, l’Íngrid ja en té deu més (riu!).

[Í] Però aquests són somnis molt reals, i, bé, quan s’acabi això a una altra cosa! Així no ens avorrim mai!