Marta Vergés

Marta Vergés: “És temps d’assolir la nostra responsabilitat com a consumidors fent una lectura més àmplia d’allò que comprem compulsivament o per inèrcia”

L’ingredient indispensable a la seva cuina i en el seu dia a dia: l’alegria. Avui parlem amb Marta Vergés, tècnica especialista en nutrició i xef de cuina saludable, del vincle tan estret que hi ha entre alimentació i emocions i, també, de la importància de ser conscients de què posem al plat.

La setmana que ve s’emet l’últim capítol de ‘Menja’t el món’, programa que ella presenta, on a través d’un llenguatge fresc i engrescador i amb el fil conductor de l’alimentació ens dona pautes per millorar els nostres hàbits i estil de vida. Parlem amb Vergés d’aquesta experiència i també d’aquests petits canvis que ens poden ajudar a tenir més salut física i emocional. Ah, i també ens ha deixat una recepta súper fresqueta i revitalitzant per afrontar aquests dies de calor!

Marta, què has menjat per esmorzar, avui?

Avui, com la majoria de dies, no he menjat res sòlid fins a les deu del matí, i he pres un batut verd de poma, cogombre, espinacs, alvocat i llimona. Altres vegades, però, em puc menjar una torrada d’un bon pa amb oli d’oliva i alvocat o flocs de civada i panses amb llet vegetal. Escolto una mica el cos.

És important la manera de començar el dia?  

Sí, molt important. Podem començar el dia tenint-nos en compte i dedicar-nos un temps a nosaltres mateixos o connectar-nos d’entrada amb el pilot automàtic que ens acompanyarà tot el dia.

Quin és el teu ritual matutí?

El meu ritual és dir-me: “Bon dia, Marta! Com estàs?”. I abans de posar-me dreta em prenc aquests deu minuts per estar amb mi. Ara fa poc una convidada al programa, la psicòloga Teresa Sanz, em va parlar de la dutxa conscient, i és una passada! Es tracta de posar l’atenció en les sensacions de la pell en comptes d’estar pensant en el que farem. És una pràctica de l’aquí i l’ara i una bona manera de començar a posar en pràctica la calma. L’altre ritual que faig és beure només líquid les primeres hores del matí, per ajudar el cos a netejar-se diàriament: una infusió, aigua amb llimona, un suc verd o simplement aigua: vaig variant. No ingereixo res sòlid fins a les deu. És molt recomanable que des del sopar fins a l’esmorzar hagin passat un mínim de 12 hores. Aquest descans digestiu deixa espai al cos perquè faci les seves funcions de neteja diària després de l’activitat de descans nocturn. Són petites pràctiques molt senzilles, que no treuen temps i que canvien la forma de començar el dia.

Què els diries a aquells que en despertar-se prenen només un cafè per activar-se i se’n van a treballar?

Els diria que hi ha fonts d’energia millors i més netes. El cafè és un excitant que activa les nostres glàndules suprarenals i fa que se segregui adrenalina i cortisol. Aquesta energia és una mica forçada: ens sentirem actius encara que estiguem cansats i, si seguim amb un ritme frenètic, anirem consumint les nostres reserves d’energia a cada cafè que prenguem. Però, i si tinguéssim una alimentació i uns hàbits de vida i descans que ens donessin l’energia suficient sense necessitat d’excitants addictius? Jo sempre recomano provar l’experiència de canviar durant uns dies el cafè per un suc o batut verd, que és un còctel de vitamines, minerals, enzims i nutrients que van regant i despertant les cèl·lules. Això sí, amb molt poqueta fruita per no passar-nos de sucres. És un exercici per reconnectar amb l’energia autèntica d’un mateix. 

Marta Vergés

“Menja’t el món” és una frase que la Marta repeteix sovint davant del mirall quan comença el dia?

Molt bona! [riu] No ho faig de forma tant conscient però sí que és una cosa que sento de forma natural des de petita. La curiositat per aprendre de la vida és quelcom innat en mi, que sempre m’ha empès a l’aventura i a superar les pors, tot i que a vegades n’he tingut moltes.

Quina acollida ha tingut el programa?

Tot l’equip està molt content perquè ha estat molt bona. La gent ens diu que els agrada molt el format, la dinàmica, la temàtica i el llenguatge fresc i integrador que respira. Ens diuen que és un programa amb ànima i és el que ens vam proposar transmetre per sobre de tot. L’única queixa que ens fan arribar és que el capítol se’ls fa curt.

Un programa de contingut “alternatiu” i controvertit en una cadena generalista (La 2). Estan canviant els interessos de l’audiència?

Sí, estan canviant. De fet, davant d’Internet la televisió generalista ha baixat les audiències i comença a explorar i oferir nous formats per atraure l’atenció d’una bona part de la població.

Explica’ns l’objectiu del programa.

Explicar d’una forma fresca, divertida i sense judicis noves pràctiques que millorin la nostra salut i el nostre benestar i que ens ajudin a fer canvis positius, sempre amb el fil conductor de l’alimentació.

Hem volgut integrar la part mental, l’emocional i la creativa. És molt gratificant sentir que hem aconseguit arribar a molts tipus de gent diferent de forma positiva. La clau rau en el llenguatge que utilitzem, que fa que sigui un programa obert a tothom sense etiquetar ni jutjar. Tothom està convidat a experimentar i a obrir les possibilitats.

Marta Vergés

Hi ha un capítol del programa dedicat al tàndem aliments-emocions. Menjar bé passa per saber gestionar les nostres emocions?

Menjar i emocions estan íntimament relacionats. Segons estiguem emocionalment el nostre cervell ens demanarà un tipus de menjar o un altre. I segons sigui la nostra alimentació tendirem a uns estats d’ànim o a uns altres. Als capítols 1 i 8 expliquem clarament com funciona aquest tàndem. Jo sempre poso el mateix exemple: “Per què quan arribem a casa neguitosos per l’estrès del dia obrim la nevera i, si veiem una poma o una pastanaga i xocolata o embotit, ens decantem per la xocolata i l’embotit, si ja sabem cognitivament que la poma és l’opció més saludable i ens alimentarà millor?”. Doncs perquè en aquell moment més que gana real estem buscant una compensació a l’estrès que hem viscut durant el dia. Això ens passa perquè hi ha una força més gran que ens domina per sobre dels coneixements que puguem tenir: les emocions.

La majoria de vegades posem més consciència en el que mengem després de tenir algun tipus de problema de salut. Per què arribem a aquest extrem?

Hi ha diferents motius. Un dels principals seria que menjar és una de les nostres vies de plaer, d’evasió, de compensació emocional, o bé que encara tenim la creença generalitzada que menjar bé és sinònim de sacrifici, de prohibir-se plaers. Per això fins que no arribem a un extrem no estem disposats a fer canvis reals. Un tercer motiu important seria la inèrcia del que veiem al nostre voltant.

Falta educació en alimentació des de ben petits?

Ens falten unes quantes coses. D’una banda, més educació sobre com gestionar les emocions per ser emocionalment més independents i aprendre a desconnectar amb pràctiques més saludables més enllà de menjar aliments que ens donen molta satisfacció immediata però que són buits nutricionalment. D’altra banda, ens falta tenir més informació i alternatives a l’abast per tal que l’alimentació saludable es normalitzi cada vegada més i estigui més a l’abast de tothom. L’educació és bàsica.

Quan eres adolescent vas tenir un trastorn alimentari que va ser un punt d’inflexió en la teva vida. Què en vas aprendre?

Vaig aprendre moltíssim sobre mi mateixa i vaig experimentar en la meva pròpia pell aquesta relació directa entre les emocions i el menjar. El que durant molts anys de la meva vida va ser un infern em va portar un dels millors regals, la conquesta de mi mateixa: comprendre qui era, com funcionava el meu cervell i, el més important, que podia canviar aquella situació. Superar un trastorn com aquest et dona molta confiança en la vida.

Què proposa la Marta Vergés per incentivar l’alimentació saludable entre els més petits?

El primer consell, i el més important, és l’exemple a casa. Si volem que els nostres fills tinguin bons hàbits els primers que els han d’integrar són els pares. Si no és així, qualsevol argument que puguem transmetre als fills es convertirà en un sermó sense contingut. És boníssim que la pràctica de cuinar es visqui a casa. Fer participar els més petits a la cuina, com un joc, crea un vincle amb la cuina i els aliments, i segurament estarà plantant una llavor perquè de grans no caiguin tant fàcilment en l’opció ràpida d’escalfar aliments processats al microones. També és molt convenient que a les escoles cada vegada es promogui més i més, tant des de l’educació com des dels menjadors, una alimentació saludable i ecològica.

Un dels capítols del programa es diu ‘Para el carro!’. Hem de tenir bon ull a l’hora d’anar a comprar i dedicar-hi més temps si volem millorar la nostra alimentació. Sembla mentida que a les estanteries dels supermercats convencionals hi hagi tantes coses que no ens siguin beneficioses per a la salut…

Sí, és així. És temps d’assolir la nostra responsabilitat com a consumidors fent una lectura més àmplia d’allò que comprem compulsivament o per inèrcia. És molt important llegir les etiquetes i no guiar-nos només per l’embalatge o les marques. Aquesta pràctica farà que cada vegada l’oferta sigui més acurada amb allò que produeix. Si ens convertim en una massa crítica informada i exigent els fabricants també ho seran. És la llei de l’oferta i la demanda. És el que s’anomena “recuperar la sobirania alimentària”. Durant molts anys hem deixat aquesta responsabilitat en mans de la indústria; ara toca recuperar-la per tornar a reconduir el tema.

Marta Vergés

Si poguessis triar entre una llimona de quilòmetre zero, de proximitat, però sense segell ecològic i una d’importació que portés el segell ecològic, amb quina et quedaries?

Aquesta pregunta té moltes lectures. Jo sempre triaria la que fos alhora ecològica i de quilòmetre zero: ens hem d’esforçar, com a societat per anar cap aquí si volem recuperar l’estat òptim de la Terra i de la nostra salut. Però, en un moment donat, si no hi ha més alternativa, a causa d’una tendència del mercat extremament corporativista, de les desigualtats econòmiques entre països i d’un excés de diòxid de carboni al planeta, jo, a dia d’avui, em decantaria pel quilòmetre zero i l’economia circular, que és la que beneficia la pròpia comunitat.

Menjar de carmanyola és tota una tendència actualment. Ja hem integrat el moment “preparar el tàper” a la nostra rutina. Però tu ens proposes una alternativa al llibre ‘Menja’t el tarro’ (Cossetània Edicions) molt més saludable i també molt pràctica i alegre. En què consisteix?

Consisteix a canviar la carmanyola de plàstic per un pot de vidre. L’hàbit de preparar-se el menjar dins d’un pot de vidre va més enllà de ser una qüestió estètica: és una fórmula que permet conservar més dies els aliments i evitar els plàstics i els tòxics que deixen anar en contacte amb el menjar.

Quina és la base per muntar un d’aquests pots?

Hi ha una forma de muntar-los que també ens ajudarà a fer que es conservin més temps. És important que els aliments que deixen anar aigua quedin sempre a la primera capa, al fons del pot. Així no es mullen i no fan malbé els vegetals d’altres capes. Després anirem col·locant les capes d’aliments que pesin més. Acabarem amb els aliments més secs, els que pesin menys i els que siguin més vulnerables com, per exemple, les fulles verdes.

Quina alimentació segueix la Marta Vergés?

M’agrada molt que m’ho preguntis així, amb una pregunta oberta. Hi ha persones que em pregunten si soc vegana o vegetariana. Ens encanta posar etiquetes. Jo no soc partidària de les etiquetes, tot i que entenc que etiquetem per poder tenir informació d’una forma ràpida de les persones, ens dona certa seguretat i control. Però les persones som molt complexes i no tot és blanc o és negre. Jo al llarg de la meva vida he passat per molts tipus d’etiquetes, he estat vegetariana, macrobiòtica, vegana, crudivegana… i ara per fi he creat la meva pròpia alimentació, agafant el que em va millor del que he experimentat de cadascuna i que estigui en equilibri amb les circumstàncies de vida que em trobo a cada moment. M’alimento bàsicament de productes d’origen vegetal (verdures, fruites, cereals, llegums, llavors, fruits secs…), amb molta presència de vegetals crus, i compro ecològic sempre que puc.

Si poguessis ser un aliment, quin series?

La col ‘kale’.

Per què?

Em fascina aquest vegetal des del primer moment que el vaig tastar. És una de les verdures més nutritives per la seva riquesa en aminoàcids, vitamines i minerals. D’aspecte és arrissada com els meus cabells i té un sabor molt especial que refresca i neteja l’organisme. És nutritiva, alegre i es posa bé… és el que a mi m’agrada transmetre [riu].

Què és per la Marta Vergés l’alegria?

L’alegria és una emoció que connecta molt amb mi. Ens fa més comunicatius. La comunicació és nutrició, és enriquiment, és salut. L’alegria, però, no sempre ve gratuïtament: ens hem d’entrenar per tal que ens sigui més fàcil reconnectar-nos amb ella. Quan vaig caure en el trastorn alimentari la vaig perdre. Va ser tot un camí de corbes recuperar-la i ara estic molt compromesa a no deixar-la anar. Tinc unes alarmes ben posades que m’avisen quan em fico en situacions en què l’alegria perilla. Tot i així, la vida té girs insospitats, però és bo saber que la superació dels mals moments depèn de nosaltres. El dolor és inevitable, però aferrar-nos o no al patiment sí que està a les nostres mans.

Marta Vergés

Podríem dir que Kalegria sorgeix d’un estat d’ànim?

Totalment. És una història una mica llarga i molt bonica, la manera com va sorgir aquest nom. Però el resum és que en un treball interior que vaig fer per saber quin era el propòsit personal darrere del meu projecte empresarial em va sortir transmetre alegria a les persones. L’alegria és una energia molt genuïna meva i és el més autèntic que puc donar en tot el que faig. Això no vol dir que sigui una ‘happy flower’ i no tingui mals dies. Ploro, m’enfado i em deprimeixo com tothom, però l’alegria és una emoció amb la qual m’és fàcil tornar a connectar ràpidament. Així és que l’alegria és allò més nutritiu que puc oferir.

Em vaig adonar que hi ha persones que es resisteixen a fer canvis d’alimentació perquè ho viuen com un sacrifici o un dogmatisme. El meu objectiu és trencar amb aquestes creences perquè la gent ho rebi diferent, ho trobi divertit, engrescador, fascinant.

La setmana que ve s’emet l’últim capítol de ‘Menja’t el món’. En quins projectes treballes, ara?

Ja ens n’han demanat una segona temporada. Paral·lelament a això, estic en diferents projectes. A part de l’escola de cuina i nutrició en la qual, juntament amb el meu equip de Kalegria, fem cursos i tallers per motivar les persones a fer canvis d’alimentació, estic assessorant una petita nova cadena de cafeteries saludables que està a punt d’obrir a Barcelona. També continuo fent xerrades inspiradores a diferents empreses de tot l’àmbit nacional. El segell d’empresa saludable està agafant força i les companyies busquen activitats per millorar la salut dels seus empleats.

Ets molt somiadora. Ens expliques un dels teus somnis?

Sempre dic que soc una somiadora materialitzadora. Per mi és part de sentir-me saludable. És una espècie de medicina. Cada vegada que assoleixes un somni vas ampliant les possibilitats i la confiança que més somnis es facin realitat. Hi ha vegades que no s’assoleixen, ja sigui perquè no el desitjaves tant com pensaves o perquè no és el moment de la vida. Allà un s’ha d’enfrontar amb la frustració per deixar anar el somni i buscar-ne un altre. Anar darrere els somnis a vegades suposa haver de deixar enrere altres coses. No sempre hi estem disposats.

Tinc el somni de crear un projecte que es pugui autofinançar per donar tallers de cuina saludable, educació mediambiental i nutrició bàsica a diferents grups de població amb pocs mitjans econòmics. Tenir informació per menjar bé i cuidar el nostre planeta ha de ser un dret i no un luxe.

Un altre somni que espero complir molt aviat és veure en directe una aurora boreal.

PRESS AND RESET SALAD

Recepta molt depurativa i molt recomanada quan es vol perdre pes, ja que assegura l’aportació de nutrients essencials per a l’organisme.

És el pot ideal per prendre abans i després de començar un pla ‘detox’ a base de sucs verds. Molt ric en potassi, vitamina C i antioxidants.

Press and reset salat

Utensilis necessaris

Taula per tallar, ganivet de xef i dos pots de vidre

Temps de preparació

20 minuts

Dies de conservació

5 dies

Nivell de dificultat

Fàcil

INGREDIENTS (2 racions)

1 carbassó

100 g de col llombarda filetejada

50 g de pinya tallada

1 pastanaga tallada a la juliana

10 maduixes grosses laminades

16 fulles d’espinacs ‘baby’

GUARNICIÓ

Llavors de carbassa

Llavors de gira-sol

Llavors de sèsam

PREPARACIÓ

Tallem el carbassó en espirals amb l’ajuda de l’espiralitzador.

Dipositem les diferents capes d’ingredients dins del pot en aquest ordre:

CAPA 1: Les espirals de carbassó

CAPA 2: La meitat de la col llombarda filetejada

CAPA 3: Els trossos de pinya

CAPA 4: La pastanaga tallada a la juliana

CAPA 5: Les làmines de maduixa

CAPA 6: Les fulles d’espinacs

CAPA 7: La resta de la col llombarda

CAPA 8: La guarnició de llavors

CONSELL

Per evitar que la col llombarda i les maduixes tenyeixin la pinya s’han de col·locar unes fulles d’espinacs o de col llombarda entre capa i capa. 

Deixa un comentari