És senzill: mirar el cel!
Observar, escoltar, respirar, olorar, relaxar-se… Aparentment unes accions senzilles, però que amb el frenesí del dia a dia poques vegades desenvolupem amb temps, consciència i presència absoluta. Avui, i en aquesta època en què alguns gaudim d’un parèntesi en la rutina, us proposem un lloc on perdre-us i posar en pràctica, en majúscula, totes aquestes accions. Agafem la tovallola i marxem cap a l’Empordà!
Només pronunciar la paraula ‘Empordà’ la ment ja ens trasllada a les caletes rocoses vestides amb aigües de tonalitats verdoses i blaves. Però en aquest territori, on grans artistes hi han trobat inspiració, també hi ha platges quilomètriques, dunes a tocar de l’aigua, penya-segats de vertigen i algunes de les desembocadures de rius més boniques de casa nostra. La Muga i el Fluvià banyen amb les seves aigües la costa empordanesa, però el que ho fa d’una manera més magnificent és el Ter. Avui ens perdem en un dels paratges verges més bonics de Catalunya: la Gola del Ter.
I us volem convidar a perdre-us-hi d’una manera especial, sense gaire parafernàlia. Simplement una tovallola, uns prismàtics, una bona càmera fotogràfica i alguna cosa per refrescar-vos i menjar. Per mirar senzillament el cel. I és que no us farà falta res més en aquest entorn de bellesa tan salvatge.
Recomanem anar-hi una nit de lluna plena. Veureu com es pon el sol per la banda del riu i les muntanyes i, només de girar-vos, podreu veure com la lluna apareix imponent a l’horitzó, sobre el mar, acompanyada per la bellesa de les Illes Medes. És tot un espectacle. I és que la Gola del Ter, juntament amb el Cap de Creus, és un dels llocs més bonics de la Costa Brava per saludar i acomiadar el sol i per contemplar aquestes llunes plenes que tant encisen.
I si a sobre enganxeu una nit d’eclipsi de Lluna, com nosaltres, ja ho tindreu tot. Molta gent s’hi desplaça a fer petits rituals aquestes nits; diuen que hi ha una sinergia molt bèstia de la naturalesa.
Com que és una zona totalment verge i protegida accedir-hi vol una mica de paciència. Al lloc que nosaltres us proposem s’hi arriba a través d’una pista forestal que fa uns cinc quilòmetres. És molt recomanable fer-la a peu o en bici si hi aneu de dia per ser partícips de tot l’ecosistema que envoltael riu, però també s’hi accedeix en cotxe. El caminet s’agafa just a la sortida de Torroella de Montgrí en direcció a Pals. Un cop creuat el pont sobre el riu Ter, de seguida veureu un cartell que us l’indica. Es tracta d’anar seguint el camí, que comença asfaltat i després passa a ser de sorra. A poc a poc us anireu acostant al mar i veureu com el riu comença a formar belles llacunes a la sorra de la platja, on s’hi barreja aigua dolça i salada. I, un cop a lloc, simplement es tracta de gaudir de la naturalesa que us envolta; observar, sentir i absorbir tota l’energia del lloc i guardar el moment a la “caixa dels records”.
Si hi aneu ara, a l’estiu, teniu moltes propostes lúdiques atractives per la zona: festivals de música com, per exemple, el Festival del Castell de Peralada i els Concerts al Fòrum Romà d’Empúries, o espais d’oci i entreteniment com el ja consolidat White Summer o gastronòmics com el 347 Street Food Park a Gualta.
El nostre músic de capçalera, en Lars Serra, ens deixa un seguit de propostes musicals per ajudar-nos a evadir la ment tot contemplant el cel.