Mantenir l’equilibri com si fóssim un arbre, afluixar la llengua com un lleó o trobar l’espai i el moment per relaxar-nos amb la respiració del globus. Apropar el ioga als més menuts és possible i necessari, segons ens explica Queralt Vilanova que, a través del seu projecte “Eduioga”, i amb el joc com a eina, ha aconseguit despertar l’interès dels més petits per aquesta tècnica. El projecte que s’ha integrat en els hàbits dels infants, en molts casos, a través de les escoles, consisteix en un joc de 20 cartes de postures de ioga relacionades amb animals o elements de la natura amb explicacions que responen a les preguntes “Com ho fem?”, “Com ajuda el nostre cos” i “Com ajuda el nostre humor”. També s’hi troben quatre cartes de respiracions i dos contes que ens conviden a reflexionar. L’objectiu final és ajudar a integrar, des de ben d’hora, un estil de vida tranquil que equilibri cos i ment.

Queralt Vilanova

Un joc de ioga per a nens i nenes. Paraules majúscules. Un repte explicar aquesta activitat als més petits. Com sorgeix aquesta inquietud?

Primer va venir la inquietud pel ioga, i vaig fer el curs de professora de ioga per aprofundir més en la seva pràctica. En aquella època tenia les meves filles petites i em vaig adonar, observant la seva sortida de l’escola (devien fer entre P3 i P5), que els pares s’enduien estressats els seus fills petits cap a anglès, música, piscina… Tot plegat em va fer pensar, i em va semblar adient començar a ensenyar ioga als nens de ben petits. Vaig pensar que no calia que el nen o nena descobrís aquest camí per si mateix, si és que el descobria, quan fos gran, sinó que era molt millor poder oferir-li aquesta “eina” de ben petit.

El repte estava, doncs, en com aconseguir despertar l’interès dels més petits. Com va ser el procés creatiu? Les teves filles van ser-ne còmplices?

Vaig pensar que per ensenyar als nens, què millor que amb un joc! A través del joc tot es fa més amè, fàcil i participatiu. I, de ben segur, les meves filles hi han tingut molt a veure. Quan ets mare se’t desperten preocupacions pels teus fills o pels temes que els poden afectar.

El joc consta de 20 cartes amb postures de ioga i 4 de respiracions, i a través seu podem treballar temes tan importants com les emocions, alhora que podem aprendre a viure amb calma. Creus que són aprenentatges bàsics?

Realment penso que a l’escola la mainada aprèn moltes temàtiques externes a la persona (matemàtiques, llengua, socials…), però qui els ensenya com funciona el nostre cos, la nostra respiració o les nostres emocions? Hem de pensar que el nostre cos és el vehicle que ens conduirà per la vida al llarg de tota la nostra existència. Si aquest vehicle no està bé, no el sabem conduir i no el coneixem, poca cosa farem. Per això crec que amb bons coneixements externs a nosaltres, més uns bons coneixements interns de nosaltres mateixos, podem tenir una vida molt plena. No pot ser que arribem a l’edat adulta i que no ens haguem parat mai a pensar com respirem o que no haguem escoltat mai la nostra respiració. És el primer acte involuntari que fem en néixer (inspirar) i no ens deixarà fins que fem l’última cosa en aquest món, que serà expirar. Depenent de com respirem podem estar més nerviosos, concentrats o relaxats, i fins i tot podem tenir un atac de pànic.

Haurien de ser assignatures obligades a l’escola?

El ioga ens aporta coneixement a nivell físic i psíquic de nosaltres mateixos. Ens ajuda a retrobar-nos i a acceptar-nos a nosaltres mateixos, a acceptar els altres, a relacionar-nos-hi, a posar nom a les emocions i els sentiments i poder-los canalitzar. Tot plegat ens ajuda a tenir una bona autoestima. Amb el ioga aprenem a respirar bé, a escoltar la nostra respiració, a estar atents. El considero un aprenentatge bàsic per anar per aquesta vida i et prepara molt més per poder adquirir altres coneixements aliens al nostre cos i a la nostra ment. Molt representativa la frase de Krixnamurti (filòsof, educador i mestre espiritual) quan diu: “Només el coneixement d’un mateix pot portar tranquil·litat i felicitat a l’ésser humà, perquè el coneixement d’un mateix és el principi de la intel·ligència i de la integració”. Per tot això crec que el ioga s’hauria de practicar a l’escola.

Com deies, Eduioga posa l’accent en un tema clau: la respiració. Tots tenim clar que necessitem respirar per viure, però potser no som tan conscients de la importància de respirar bé. Com ho hem de fer per tenir una respiració de qualitat?

La respiració és clau per estar bé. Qui respira malament es diu que sobreviu i que per viure s’ha de respirar bé.

Podem començar per escoltar la nostra respiració (ràpida, curta, tallada… fins i tot ens podem fixar en si agafem més aire per un orifici del nas que per l’altre). Una respiració bàsica –n’hi ha moltes: l’energètica, la que et tranquil·litza, la que neteja, la refrescant…– que s’ensenya als nens és la següent: s’agafa l’aire pel nas i es fa el recorregut fins a inflar la panxa. Seguidament, es treu l’aire i es fa el recorregut contrari. Primer es veu com es desinfla la panxa, i després com acaba sortint l’aire pel nas.

Doncs, bé, hi ha gent adulta que s’adona que no ha respirat mai bé i que fins i tot diu: “jo no puc treure més aire”; és a dir, no poden fer expiracions llargues, perquè de seguida se’ls acaba l’aire. Si cada dia practiquen la respiració completa que he explicat, per exemple, veuran que cada vegada poden fer respiracions més llargues, tant les inspiracions com les expiracions.

I com podem transmetre la consciència de respirar bé als nostres fills?

Una pràctica que m’agrada fer amb els nens per saber si respiren bé o no és la següent: ens posem en rotllana asseguts a terra i cada nen posa el seu dit índex sota el nas (sense tocar-lo) del company de la seva dreta. Si nota l’aire que surt del nas, és que el nen respira bé; si no el nota, és que el nen respira per la boca i, per tant, respira malament. Aquesta pràctica la poden provar a casa amb els pares. Hem de pensar que, fins i tot per fer esport, és molt important respirar bé. El que no respira bé es cansa molt abans. La consciència es transmet als nostres fills a còpia de parlar-ne, d’anar practicant exercicis de respiració com un joc; a mesura que es van fent més grans podem introduir exercicis més complicats.

La teoria és molt bonica però, a vegades, amb les presses del dia a dia, costa aplicar el ritme tranquil i el tempo que hi ha darrere la filosofia del ioga. Quins hàbits podem modificar o quines petites coses podem fer perquè els infants integrin la necessitat de viure d’una altra manera?

Primer de tot és important que ells vegin que es respira calma en el seu entorn. Si veuen els pares estressats i que tot el dia van amb pressa, pocs hàbits de calma adoptaran. És important donar valor a tot el que fem. Quan esmorzem, esmorzem, i no esmorzem drets, jugant o mirant la televisió. I, parlant de l’acte de menjar, hi ha una dita –que també m’agrada molt i que de tant en tant recordo a les meves filles– que diu: “Ens hem de beure el que mengem i ens hem de menjar el que bevem”. És a dir: hem de mastegar molt bé; tant, que ens ho podríem beure, i el que bevem, “menjar-nos-ho” per notar bé el que ens estem bevent, assaborir-ho. Per tant, sempre que siguem a taula ens hem de dedicar a menjar i, en tot cas, a estar tranquil·lament en família. És l’estona d’explicar-nos les coses.

Si hem d’anar a algun lloc, anem-hi amb temps. Haver d’anar amb presses ens estressa, i quan ens estressem respirem més de pressa; per tant, ens hiperventilem i/o bloquegem la respiració.

Podríem dir que la pràctica del ioga és, també, una actitud o una manera d’interpretar la vida?

Exactament. Normalment qui practica ioga també va canviant la manera de menjar, per diverses raons (potser perquè es preocupa per l’alimentació; aleshores escollirà aliments que el facin sentir més bé). La majoria tira cap a una alimentació vegetariana, no només perquè és més saludable, sinó també pel respecte als animals. També s’interessen per la meditació, per les compres responsables, per tenir més sensibilitat amb el medi ambient… Tot plegat fa que sigui un estil de vida.

Actualment sembla que la gent es preocupa més per tenir un estil de vida saludable o, si més no, està més de moda. S’ha fet molta feina, però en queda molta per fer. Un consell per als que tenen ganes de començar a canviar la seva manera de viure però que no saben per on començar?

Doncs només es pot començar d’una manera, fent un primer pas. Un primer pas per apuntar-se a classes de ioga, un primer pas per ser conscients de la nostra respiració, encara que sigui un minut al dia, un primer pas per proposar-nos sortir cinc minuts abans de casa per anar allà on haguem d’anar… En definitiva, un primer pas per ser conscients del que estem fent, és a dir, per viure el present.

Eduioga, sens dubte, està posant també el seu granet de sorra a aquest plantejament, i això ha fet que sumi premis: premi emprenedor del Baix Empordà, millor joc de l’any per Ibertoy (2014)… El premi més gran, però, segurament, ha estat l’acollida entre els més petits. Com l’han rebut?

Ha estat una satisfacció enorme veure com de mica en mica, i cada vegada més, el ioga es practica a moltes escoles i instituts. Es practica durant l’hora d’educació física, amb porcions de cinc minuts abans de començar una classe o de cinc minuts abans d’acabar-la. La meva il·lusió era poder introduir el ioga a les escoles, i sé de primera mà que a moltes es practica. De fet l’Eduioga és al catàleg de material escolar, tant en català com en castellà. Com a anècdota (de moltes que en tinc) em van escriure des d’un institut de la Corunya per preguntar-me com podien avaluar en un examen d’Eduioga, ja que l’examen del primer trimestre d’educació física per als alumnes de 1r d’ESO anava d’això. I, a banda, he rebut molts correus i també he llegit en diferents blogs de mares (més que pares, també ho he de dir) que els seus fills s’ho passen molt bé jugant a Eduioga.

En quin punt es troba actualment el projecte?

Eduioga està en un punt àlgid, es coneix bastant. Hi ha moltíssimes escoles que l’utilitzen com a eina, tant a les classes  d’educació física com en moments concrets en iniciar les classes o en acabar-les. Els centres de ioga que donen classes de ioga per a nens també utilitzen el joc en algun moment, i inclús s’utilitza en algunes classes de teatre per a nens. Algunes mares em demanen consells per utilitzar-lo amb els seus fills i filles… Actualment també s’està treballant en un nou producte, però no puc avançar-ne res, i tinc altres projectes en ment que m’encantaria poder portar a terme algun dia.

Per què, per la Queralt, què significa el ioga?

És una manera de viure. A cada racó, o en tot el que faig, intento trobar o hi trobo ioga, és a dir, una unió cos-ment-esperit.

Com l’apliques en el teu dia a dia?

Us ho puc explicar a través d’uns quants exemples.

Si estic conduint i algú fa una infracció, o no surt del semàfor quan ha de sortir, etc., no començo a tocar el clàxon de seguida o insultar, sinó que intento posar-me en la pell de l’altra persona, i penso que potser no en sap més o que ha tingut un mal moment per alguna situació personal. Adopto el mateix comportament de posar-me a la pell de l’altre si una dependenta ha estat desagradable amb mi o es produeix qualsevol altra situació quotidiana.

Un altre exemple és el fet de sentir molt que visc el present posant consciència en allò que faig, fins i tot quan estic fent coses que no em venen de gust. Per exemple: si rento els plats, no els rento de mala gana o penso que podria estar fent una altra cosa més important o divertida, senzillament rento els plats amb tota l’atenció i tranquil·litat.

Si passo estones estressants a la feina, respiro i, sobretot, hi afegeixo un toc de bon humor.

No hi ha dia que no contempli el cel, o algun arbre o l’horitzó. Sembla ximple, però estic segura que hi ha gent que està tan ocupada que des que s’aixeca fins que se’n va a dormir no s’ha fixat ni si hi havia núvols, o de quin color era el cel…

En fi, hi ha moltes petites coses que, posant-hi el ioga, són més fàcils. Però si em preguntes com hi vaig arribar, doncs et diré que hi vaig arribar forçada, a 300/hora. Era la típica que t’hauria pogut dir: “Jo no puc fer ioga perquè soc molt nerviosa”, frase que ha d’anar forçosament seguida de la resposta: “Doncs precisament a tu et fa falta practicar ioga”. Però en aquest cas, era jo mateixa que em deia que el ioga m’aniria bé i que n’havia de practicar fos com fos, i que si només n’aprofitava un 1%, tot això que tenia de més. I a mesura que em vaig anar obligant a practicar ioga, va anar arribant el moment que em va captivar i vaig sentir la necessitat de fer el curs de professors per poder aprofundir en el tema.

I, ara, si t’haguessis de presentar utilitzant el ioga com a eina, amb quina figura t’identificaries i per què?

Em representaria amb la postura del ioga mudra, que utilitzo diàriament i diverses vegades al dia. És la meva salvació. Més que una postura es considera un gest simbòlic del ioga, en el qual el cap s’entrega al cor. És una postura que, en col·locar el cap més avall que el cor, et relaxa, però sobretot t’obre molt les espatlles i les relaxa, així com els braços i la columna.

La Queralt Vilanova ens ha deixat, també, algunes recomanacions musicals que ens ajudaran a generar l’entorn ideal per relaxar-nos i centrar-nos en la nostra respiració. Ara només ens queda posar-ho en pràctica.