La Reciclaria Vic - Mitja Llimona

Berenar sa i divertit: nens sans, nens feliços

En ple segle XXI, desbordats d’informació i accessibles a tot i en tot moment, es fa més evident que mai que cuidar-nos és bàsic per tenir una bona qualitat de vida. Menjar sa i ensenyar a tenir uns bons hàbits d’alimentació als petits és el primer pas per formar infants sans i, per tant, feliços. Karin van Veen ho té clar i, per això, i per molts altres arguments, ha volgut donar forma a un espai col·laboratiu, integrador i amigable que respira intencions positives per totes bandes. Avui anem a berenar a La Reciclària.

Decidir si per berenar es mengen una poma o unten una llesca de pa de motlle amb crema de xocolata és un dilema que no pertany als més petits, encara que vulguem responsabilitzar-los d’això, sense adonar-nos-en, amb frases com “els agrada molt el dolç” o “els al·lucinen les begudes ensucrades”.

La proposta d’alimentació que decidim plantejar als nostres fills ens pertany i ens condemna. És de tots sabut que els menuts creixen imitant conductes i comportaments dels pares: el que veuen a casa és el que acabaran fent (a curt o a llarg termini). Per tant, “és important que aprenguin a ser més conscients d’allò que mengen, que ens acostumem a fer l’àpat tranquils, tots junts, sense televisió…”. Aquest és un dels consells que ens dona Karin van Veen, propietària del local La Reciclària de Vic, mare i conscienciada amb el poder transformador de la bona alimentació. El seu local, que just ara celebra un any de vida, és una proposta atractiva i dinàmica que inclou, com una de les seves potes, l’aprenentatge i la integració d’hàbits d’alimentació saludable entre els més petits. La Reciclària, inspirada en els Kinder Cafe nòrdics, busca ser una proposta viva on els més petits tinguin el seu espai (amb propostes d’alimentació sanes i econòmiques, joguines de fusta, un ambient càlid…) i puguin campar lliurement.

Sortint de l’escola, i amb les presses a què ens empeny la rutina, anar a berenar a La Reciclària ens regala una pausa conscient enmig de la voràgine. El berenar, de fet, és un dels àpats que solem descuidar sense ser-ne prou conscients. Fer una proposta per als nostres fills que fusioni els conceptes “saludable” i “no avorrit” sembla una missió impossible. La Karin no ho veu tan difícil. No és qüestió de convertir-nos en herois i heroïnes d’allò quotidià, sinó en mares i pares resolutius i conscients: “amb un plàtan, civada i una mica de xarop d’auró pots fer unes galetes que, a la nevera, et poden durar dues setmanes”, explica sobre un producte artesà que esdevé “cruixent, bo i amb zero sucres”. Actualment, explica, la varietat de productes que tenim a la nostra disposició és enorme. Hi ha molts productes que podem aplicar a la cuina i que abans no teníem presents, com, per exemple, nous cereals com la quinoa: “ser vegetarià no és menjar només enciam”, sentencia. Tots aquests elements ens poden ajudar a generar bones receptes de berenars saludables; un àpat que ha d’incloure aliments variats i rics en nutrients, i un bon moment per complementar la nostra alimentació diària amb fruita, cereals i làctics, per exemple.

La Reciclaria Vic - Mitja Llimona

La Karin a La Reciclària

La Karin van Veen té clar que el berenar és un àpat clau. Els més petits encara no estan preparats per mantenir llargs períodes en dejú i necessiten una bona dosi d’energia per afrontar el ritme que mantenen al llarg del dia. Per això, a La Reciclària aposten per oferir activitats que ajudin a prendre consciència de la importància d’aquest moment. Un exemple és el plantejament que fan dels aniversaris: “Els berenars d’aniversari són tots iguals. Els donen pa de motlle, begudes ensucrades, un pastís de plàstic i, abans de marxar, una bossa de gominoles”, explica la Karin que, buscant una alternativa a aquest plantejament, ofereix, a La Reciclària, festes d’aniversari amb “el leitmotiv de fer quelcom junts, compartir un moment”. Això es tradueix en festes d’aniversari que inclouen un taller de cuina o un taller de reciclatge, entre altres propostes.

Al final la realitat ens demostra que menjar bé va molt relacionat amb sentir-nos millor. Però, si tot són avantatges i oportunitats, per què ens costa tant posar-ho en pràctica? Potser per la manca de temps? La Karin ens contradiu. Si tenim els recursos i les idees a mà, fer un bon berenar als nostres fills no té tanta complicació. De fet, ens proposa atrevir-nos a posar-nos el davantal i cuinar, A-TEN-CIÓ: boletes energètiques. Bé, un consell a cau d’orella: si volem “vendre-les” als més petits de casa ens funcionarà millor temptar-los amb un repte: t’atreviries a menjar-te un miniplaneta?


COM FER UN MINIPLANETA
(recepta extreta de Deliciously Ella)

INGREDIENTS

200 g d’ametlles
200 g de dàtils
4 cullerades de cacau cru en pols
2 ½ cullerades de mantega d’ametlles
2 cullerades d’oli de coco
2 cullerades de llavors de xia

PREPARACIÓ
  1. Agafeu les ametlles i tritureu-les amb el robot de cuina fins que quedin ben picades.
  2. Afegiu els dàtils i l’oli de coco a les ametlles triturades i remeneu-ho fins que quedi tot ben barrejat.
  3. Poseu-hi la mantega d’ametlles, la xia i el cacau i torneu a barrejar-ho tot.
  4. Agafeu una cullerada de la pasta resultant i treballeu-la arrodonint-la com una pilota, Feu aquesta acció fins que se us acabi la massa.
  5. Col·loqueu les boletes al congelador durant una hora i, a continuació, retireu-les i emmagatzemeu-les en un recipient hermètic dins de la nevera.

I ja teniu els miniplanetes a punt per fer volar les papil·les gustatives i la imaginació! Implicar la canalla en l’elaboració de la recepta pot ser una bona opció per ajudar-los a entendre i estimar la cuina; també, un cop feta la recepta, els podem plantejar un altre entreteniment: voleu que juguem a endevinar ingredients?

LA RECICLÀRIA, UN LOCAL AMB PERSONALITAT

El pare de la Karin era un manetes, i la seva mare tenia el costum de separar les deixalles. Ningú pot dir que el que es mama a casa no ens influencia i, si no, observeu com, amb aquests referents, a la Karin, originària de Suïssa, li va néixer la inquietud de donar forma a un espai que aglutinés tots aquests conceptes: una espècie de centre sociocultural que tingués vida non-stop. La Judith, una mare de l’escola de la seva filla amb qui parlava sobre la seva idea, la va acabar de convèncer de tirar endavant el projecte, i totes dues van començar, fa just un any, a donar forma a La Reciclària.

L’espai no necessita gaires presentacions. És bonic per fora i per dins, i la seva raó de ser li imprimeix, encara, més atractiu. S’hi està bé, s’hi conversa bé, s’hi menja bé… És pura màgia, començant per la presència imponent d’una cabana amb finestres desiguals instal·lada al mig del local i que fa les delícies dels més petits (i dels no tan petits); el taller obert amb la “biblioteca d’eines” per anar-hi a arreglar els objectes que tenim espatllats, o la zona de botigues efímeres, un espai perquè artistes i creadors puguin mostrar i vendre els seus productes. La Reciclària es defineix com un restaurant flexivegetarià, però és moltes altres coses. Vol ser un punt de trobada per a famílies, per a amics, per a amants del menjar sa i els espais de trobada oberta on no se sap mai què hi pot passar i quines sinergies es poden generar. La música, els tallers i les xerrades complementen l’equipament, que juga amb el concepte d’un espai = diferents usos.

“La gent ha rebut bé el local, està preparada per canviar les coses”, explica la Karin. “La Reciclària neix perseguint el lema que diu «què podem fer nosaltres mateixos per millorar el nostre impacte en aquest planeta?»”. I continua: “sembla un lema molt gran, però no ho és tant si pensem en les coses petites que podem fer”. Per això La Reciclària es mou, entre altres conceptes, amb les 3R de reduir, reciclar i reutilitzar.

Queda alguna cosa per descobrir de La Reciclària? Sembla que hàgim explicat tots els bons arguments per acostar-se a aquest racó de món que s’amaga a Vic, però el cert és que queden molt bons motius per ajudar a despertar-nos els sentits. Un darrer secret a cau d’orella: “si aneu als lavabos de La Reciclària, en quedareu enamorats”.

Deixa un comentari