5 llibres + 1 còmic: instants àcids, refrescants i regeneratius!
L’estiu fa temps que s’ha convertit en un parèntesi estacional que ens permet llistar propòsits, assolir fites i acabar, o començar, tot allò que no tenim temps de fer la resta de l’any. És un segon cap d’any ple de bones intencions. Una carta als Reis d’Orient plena de noves idees i il·lusions que, passa de pressa, sí! Massa ràpid.
Des de Mitja Llimona, instaurades ja en el refrescant ritual de tovallola i platja, ens proposem gaudir d’aquests petits instants de felicitat absoluta i ens posem deures. Copiem al professor Manolo descaradament i no ens en podem estar d’intentar fer un check darrere l’altra a la seva (ens traiem el barret) llista de coses a fer durant els mesos de calor: veure sortir el sol, veure una pel·lícula en família, fer llimonada fresqueta (aquesta ens encanta) i, EP!, llegir com a mínim dos llibres i alguns còmics. Per això, i per si us falta inspiració, aquí van algunes recomanacions de lectures que podeu afegir a la vostra llista de “coses que he de fer abans que acabi l’estiu”.
1. Pels que no tenen por d’ells mateixos: ‘Les Possessions’ de Llucia Ramis
La voluntat i l’art de conviure amb els nostres fantasmes es fa passat i present en la novel·la ‘Les possessions’ de Llucia Ramis. Una novel·la que enganxa i atrapa i que replanteja la importància i la necessària existència dels vincles familiars i la potent presència que tenen a la nostra vida, capgirant-la. La narració, Premi Llibres Anagrama de novel·la, pren com a fil narratiu la tragèdia a partir de la història de l’empresari Benito Vasconcelos, exsoci de l’avi de la protagonista, que assassina la dona i el fill i posteriorment se suïcida. Una novel·la a mig camí entre Palma i Barcelona.
2. Per aprofundir en el personatge del dramaturg Benet i Jornet i prendre consciència de l’“obligació” de viure la vida amb una intensitat urgent: ‘Papitu’ de Carlota Benet.
‘Papitu, el somriure sota el bigoti’ és, per sobre de tot, un acte d’amor. Un repàs per les manies i les virtuts de Josep Maria Benet i Jornet des d’una òptica mai explorada fins al moment: la mirada de la seva filla Carlota. Un llibre-homenatge a la memòria, allò que, de mica en mica, va perdent Benet i Jornet afectat de la malaltia de l’Alzheimer. Un exercici amè i entranyable que parteix de la vivència, les sensacions i l’anècdota per acabar perfilant al personatge. Un Benet i Jornet apassionat de la seva professió i més apassionat, encara, de la seva debilitat: la seva petita Carlota.
3. “All in”. Trueba, una aposta segura: ‘Tierra de Campos’, de David Trueba.
Recomanar Trueba és encertar segur. No sabríem dir quina de les seves històries ens ha atrapat més. Totes elles barregen els ingredients imprescindibles d’un llibre apte per la “tauleta de nit”: bons diàlegs, sentit de l’humor, personatges ben dibuixats i un llenguatge directe i fàcil. Des d’’Abierto toda la noche’, passant per ‘Cuatro Amigos’, ‘Saber Perder’ o ‘Blitz’, Trueba ha enfilat lletra darrera lletra per regalar-nos històries úniques que fàcilment podrien ser guionitzades i traspassades al cinema. La seva última novel·la: ‘Tierra de campos’, un capbussó directe a les emocions i al màgic laberint de pujades i baixades que transitem en aquesta vida.
4. Empoderament i reconeixement a les inspiracions creatives de caràcter femení: ‘100 dones, inspiracions creatives’ d’Antoni Gelonch.
Coneixeu a Kate Chopin? Isadora Duncan? Susan Sontag? O Frida Kahlo? Aquest llibre ens acosta a la vida i a les fites de dones artistes que des de la seva femeneitat van transformar, redescobrir, reinterpretar, emocionar i expressar, a través de l’art. Dones, totes elles, i algunes massa desconegudes que han estat transformadores amb una doble “càrrega”: ser artistes i ser dones, que reflexionen sobre l’art, la inspiració i el procés creatiu, entre altres temes.
5.Pels que encara creuen en el poder del joc i confien en les disposicions espontànies dels infants: ‘Jugar’ d’André Stern
André Stern ens proposa un repte que, d’entrada, pot semblar contradictori: prendre’ns el joc seriosament. No obstant això, el joc lliure i creatiu estimula a l’infant i fa sinònimes les paraules: jugar i apredre. Stern és el millor portaveu de l’art del joc, ja que, a casa seva, se li va donar absoluta confiança en les seves capacitats d’autoaprenentatge. De fet, el seu punt de vista és únic i excepcional, ja que es tracta d’un nen de 43 anys – com ell mateix es defineix- que no ha anat mai a l’escola!
+1 còmic! . Per prendre’s el dia a dia amb molt de sentit de l’humor: ‘No me da la vida. Diario de una dama sobrepasada’ de Lucia Be
L’optimisme i el carisma de la polifacètica Lucia Be es trasllada en el seu segon llibre (El primer va ser ‘La vida es una verbena’) un diari públic de les seves aventures i desventures com a mare de tres fills (i un quart en camí): xats de cole, nevera buida, trobar moments per depilar-se, sobreviure a la vida freelance… Una sèrie de quotidianitats desdramatitzades amb les quals és fàcil identificar-se i… somriure.
El nostre músic de capçalera, en Lars Serra, ens ha deixat una llista d’Spotify molt estiuenca per acompanyar-vos en les vostres lectures.